Estic morta de son. Escolto  una cançó que de tant repetir-la ja no diu res, només m'evoca una sensassió, com si fos el bressol que mou ritmicament la lluna creixent. Una trompeta, hàbilment tocada per una mà de color, recargola  remolins de tardor, però jo no visc en cap tardor  ni   moro en ningún lugar. 

Pujo a dormir, però abans comprovaré si ha caigut  morta la rata fastigosa que  deixa les seves inmundícies a la meva terrassa. He col.locat dues trampes i m'he amagat radera els vidres amb la llum apagada esperant que vingués i ha vingut, és enorme!!!!!!!!!! S'ha menjat un esqué, però la trampa no ha saltat, ha commençat amb l'altre, però l'ha deixat a mitges, penso que aquesta rata és molt llesta. Jo sóc budista i miro de complir  no matant, però aquesta bèstia de claveguera pesa com mig quilo, quin fàstic!!!!!!!