diumenge, 29 de juliol del 2012


lunes, 24 de octubre de 2011



Soñó que era aquella mujer
Que bailaba descoyuntada
Entre las sombras.

Su blanca falda de magnolia.

Era bella y diabólica.

Es ahora un enorme pantano.
Como un ojo refleja el cielo.
Es hierba que acaricia el viento.

La pequeña cabaña en lo salvaje
El silencio y la no hambre
Son dulces. Una sola historia
Gotea del alero si ha llovido.
Y no cansa.

Esa mujer descoyuntada
La de la risa y el hombro desnudo
Ya no existe.

¿O es este el sueño?

dimecres, 25 de juliol del 2012


jueves, 15 de diciembre de 2011


Desperté en medio de una fiesta
En el aire detenida. En el instante

De su plena magnificencia.

Me zambullí en la gente y fui carne.
Qué gigantesca cola de leopardo
Este ser de innumerables cabezas.

Entre guirnaldas de papel saltamos
Abrazados al sol. Nos lanzan agua
Desde las ventanas y somos gotas.

No deseo encontrarme.
 Del bloc: Hilo de sombra

dimarts, 24 de juliol del 2012

Petite Marie, je parle de toi
Parce qu'avec ta petite voix,
Tes petites manies, tu as versé sur ma vie
Des milliers de roses

Petite furie, je me bas pour toi,
Pour que dans dix mille ans de ça
On se retrouve à l'abri, sous un ciel aussi joli
Que des milliers de roses

Je viens du ciel et les étoiles entre elles
Ne parlent que de toi
D'un musicien qui fait jouer ses mains
Sur un morceau de bois
De leur amour plus bleu que le ciel autour

Petite Marie, je t'attends transi
Sous une tuile de ton toit
Le vent de la nuit froide me renvoie la ballade
Que j'avais écrite pour toi

Petite furie, tu dis que la vie
C'est une bague à chaque doigt
Au soleil de Floride, moi mes poches sont vides
Et mes yeux pleurent de froid

Je viens du ciel et les étoiles entre elles
Ne parlent que de toi
D'un musicien qui fait jouer ses mains
Sur un morceau de bois
De leur amour plus beau que le ciel autour

Dans la pénombre de ta rue
Petite Marie, m'entends-tu ?
Je n'attends plus que toi pour partir ...(bis)

Je viens du ciel et les étoiles entre elles
Ne parlent que de toi
D'un musicien qui fait jouer ses mains
Sur un morceau de bois
De leur amour plus beau que le ciel autour.

Francis Cabrel

dilluns, 23 de juliol del 2012

M'he llevat d'hora, fer-se gran implica, entre altres coses, dormir menys, però jo he estat una gran dormilega tota la vida.
 Avui, a l'obrir la finestra, he sentit pudor a cremat. M'he espantat perquè he pensat que hi havia foc als boscos que envolten la meva localitat. He sortit a la terrassa, però no hi havia al cel cap rastre que indiqués  foc. Lluny, on la vista per el seu referent, hi ha una boira que algunes vegades anomenen calitja. He baixat les escales i he posat la tele per saber si a la  comarca  de la Selva hi havia incendis i la sorpresa ha estat saber que les cendres de l'Empordà arriben fin la ciutat de Barcelona. Se m'ha esgaiat el cor.


diumenge, 22 de juliol del 2012



"El inigualable placer de sentirse amado. El incomparable bienestar de saberse especial para otro. Y un rincón anónimo e insignificante que pasa a ser el centro del universo, con fuerzas primitivas y titánicas desatadas en su interior. El milagro de dos personas lejanas y extrañas que se tocan por un instante."

divendres, 20 de juliol del 2012

"Así como un medicamento amargo cura la enfermedad, las palabras sinceras, que hieren los oídos, benefician el comportamiento."