Temps de flors...als marges, de tots colors i ideologies,sense exclusions. Rialleres, entre els  blats,les roselles amb el seu color apassionadament intens, com la vida, de vegades.Als jardins domesticats i  assenyats.Temps de flors,sens dubte,  malgrat els que desitjarien segrestar-les i ofegar-les.Encara, avui, i més que mai, cal que neixin flors....però no ho diguis(Em temo que, si ho saben, inventaran un potent verí per aniquilar-les)

Desitjant aquest llarg pont...........
però no ho diguis (penso fer coses inconfesables ;)))

"La Roser, té el gust que té"...
No calia preguntar, però tampoc aclarava res. Podia ser un epitafi. 
Qui voldria un aclariment davant d'aquestes rotunditats? Semblaria una demanda  d'obvietats. No calia fer cap  pas endavant en la seva possible matització.

La intensitat  d'aquelles gotes colgades de la branca a punt de conèixer la  força inevitable de la gravetat...
Un parlar d'ocells en vols  definits. La llum que tot ho amara.
La pluja.....
...però no ho diguis...