"No tengo tu boca
 No tengo tus ganas
 Y por más que intento
 Ya no entiendo nada.

  Esta vida loca.... "

   F. Céspedes

La locura individual, la locura colectiva,  la locura en general. Todos, un poco, en esa cuerda floja de la realidades tangibles  o la locura de horizontes intangibles y vuelo.
No entiendo nada, la cabeza empieza a girar como un tiovivo, se para en seco, aturdida y desorientada me digo  que no puedo más, en ese intante muero... ¡Esta muerte viva!  

Però no ho diguis...

Nit d'agost camina a poc a poc
i fes que passin cent estius abans que surti el sol

Que l'amor aixequi un últim cop
aquest parell de cors cansats al cel dels somniadors

i Ai de mi, si m'obres el teu pit, jo t'entrego el poc que tinc
i Ai de tu, sóc l'ombra i tu ets la llum, tu el far i jo els esculls
sempre junts

Com medir les hores i els segons
si podem morir per tornar a néixer en un petó

Quan no hi ets et busco en el record
i de tant trobar-t'hi el teu nom s'ha fet cançó

Creix un desig tan fort que fa embogir
tan pur, tan viu, que ens mata

El teu verí arrela tan endins
tan lluny d'aquí ens porta

Nit d'agost.
Els Catarres

Per tu
no sóc un dels teus amants
però creuo l'Himàlaia per tu
i robaré dotze diamants,
un per cada lluna plena

Per tu
jugo a daus amb el perill
Ballo sobre lava per tu
aguantaré tota la nit sense dormir

El que jo vull és cantar-te fins que arribi l'alba
tornar-me a embriagar amb el teu perfum
mentre a fora el món va donant voltes

I riure fins que ens falti l'aire
memoritzar els racons del teu cos nu
tan fora del comú

Per tu
no seré mai un esclau
però guanyaré la guerra per tu
i lluito fins l'últim assalt amb les apostes en contra

Per tu
atrapo bales amb les dents
i domaré les feres per tu
accelero sense frens, de zero a cent

Més enllà més amunt jo voldria seguir-te
Més enllà més amunt al costat més salvatge

Fins que arribi l'alba.(2018)

Els Catarres.