Un núvol blanc
Senzillament se'n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.
Serenament quan ve l'onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l'espera llarga
i obre els braços no fos cas, l'onada avui volgués queda's.
Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
Molt blanca...
Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l'estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d'un gest senzill, podria dir-te que...
Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d'alguna branca.
El meu núvol
(Bon dia!!
Tots els dies són bons i si anuncien pluja, quasi que perfecte per la natura; jo també en formo part d'ella perquè de vegades sóc herba, flor, arbre, planta medicinal, llenya i foc, però...
No em queixo, no, tot i que és bo sentir les queixes d'un mateix per entendre o saber o anomenar la malaltia amb precisió, si li volem donar un remei.
Jo només tinc un cor endurit, una sang feta de sorra bruta, un esperit emboirat i una ànima enterbolida de desitjos llunyants.
Bon dia, dia.
Un núvol viatger.)
(Bon dia flor silvestre, núvol de l'abundància, medicina dels cors, foc que calma el fred...
Una abraçada forta. Plou, però plou poc. Un núvol refrescant i prou.) Pere C.
