I ella surt colpejant l'albada,
-pupil·la d'ànima i cos d'alosa
nascut enjorn a un futur llunyà -,
palpant el cor al teu esguard.
Sota un manoll de buidor amarga
sense gemecs, recobrant vida
just a la vora del camí. La clau.
Aquella que “obri tots els panys”
RNBONET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada