diumenge, 29 de juliol del 2012


lunes, 24 de octubre de 2011



Soñó que era aquella mujer
Que bailaba descoyuntada
Entre las sombras.

Su blanca falda de magnolia.

Era bella y diabólica.

Es ahora un enorme pantano.
Como un ojo refleja el cielo.
Es hierba que acaricia el viento.

La pequeña cabaña en lo salvaje
El silencio y la no hambre
Son dulces. Una sola historia
Gotea del alero si ha llovido.
Y no cansa.

Esa mujer descoyuntada
La de la risa y el hombro desnudo
Ya no existe.

¿O es este el sueño?

dimecres, 25 de juliol del 2012


jueves, 15 de diciembre de 2011


Desperté en medio de una fiesta
En el aire detenida. En el instante

De su plena magnificencia.

Me zambullí en la gente y fui carne.
Qué gigantesca cola de leopardo
Este ser de innumerables cabezas.

Entre guirnaldas de papel saltamos
Abrazados al sol. Nos lanzan agua
Desde las ventanas y somos gotas.

No deseo encontrarme.
 Del bloc: Hilo de sombra

dimarts, 24 de juliol del 2012

Petite Marie, je parle de toi
Parce qu'avec ta petite voix,
Tes petites manies, tu as versé sur ma vie
Des milliers de roses

Petite furie, je me bas pour toi,
Pour que dans dix mille ans de ça
On se retrouve à l'abri, sous un ciel aussi joli
Que des milliers de roses

Je viens du ciel et les étoiles entre elles
Ne parlent que de toi
D'un musicien qui fait jouer ses mains
Sur un morceau de bois
De leur amour plus bleu que le ciel autour

Petite Marie, je t'attends transi
Sous une tuile de ton toit
Le vent de la nuit froide me renvoie la ballade
Que j'avais écrite pour toi

Petite furie, tu dis que la vie
C'est une bague à chaque doigt
Au soleil de Floride, moi mes poches sont vides
Et mes yeux pleurent de froid

Je viens du ciel et les étoiles entre elles
Ne parlent que de toi
D'un musicien qui fait jouer ses mains
Sur un morceau de bois
De leur amour plus beau que le ciel autour

Dans la pénombre de ta rue
Petite Marie, m'entends-tu ?
Je n'attends plus que toi pour partir ...(bis)

Je viens du ciel et les étoiles entre elles
Ne parlent que de toi
D'un musicien qui fait jouer ses mains
Sur un morceau de bois
De leur amour plus beau que le ciel autour.

Francis Cabrel

dilluns, 23 de juliol del 2012

M'he llevat d'hora, fer-se gran implica, entre altres coses, dormir menys, però jo he estat una gran dormilega tota la vida.
 Avui, a l'obrir la finestra, he sentit pudor a cremat. M'he espantat perquè he pensat que hi havia foc als boscos que envolten la meva localitat. He sortit a la terrassa, però no hi havia al cel cap rastre que indiqués  foc. Lluny, on la vista per el seu referent, hi ha una boira que algunes vegades anomenen calitja. He baixat les escales i he posat la tele per saber si a la  comarca  de la Selva hi havia incendis i la sorpresa ha estat saber que les cendres de l'Empordà arriben fin la ciutat de Barcelona. Se m'ha esgaiat el cor.


diumenge, 22 de juliol del 2012



"El inigualable placer de sentirse amado. El incomparable bienestar de saberse especial para otro. Y un rincón anónimo e insignificante que pasa a ser el centro del universo, con fuerzas primitivas y titánicas desatadas en su interior. El milagro de dos personas lejanas y extrañas que se tocan por un instante."

divendres, 20 de juliol del 2012

"Así como un medicamento amargo cura la enfermedad, las palabras sinceras, que hieren los oídos, benefician el comportamiento."

dimarts, 17 d’abril del 2012



Los cuatro  sabios


La orquídea silvestre.
Vive metiendo sus raíces entre las hendiduras de las rocas.
Necesita poca tierra. Sus hojas y flores son movidas
por el viento, el espíritu.





dimarts, 27 de març del 2012

Hi ha  notícies  enfornades a punt d'esdevenir evidències, però encara no és el moment. Quelcom sobrevola l'ambient, però encara no es deixa veure; com la meteorologia, aquesta ciència anunciadora del clima del  dia de demà...

Hi ha fets conclosos.Un  munt de comiats definitius,  en aquest més de traspàs i de conjuncions d'esferes, que caminen silenciosament per l'espai.

Has mort dolçament
silenciosa...
tanmateix com vas viure
 i nosaltres hem estat traspassats pel seu esperit.

diumenge, 11 de març del 2012

Només agrair-vos el dia d'ahir;

 una illa en el mar de la vida.

Avui,

 un dia lluminós i Malher de fons.

Abraçades.

No ho diguis

dissabte, 10 de març del 2012

¿Temes lo que puede traerte
el mañana?
No te adhieras a nada,
no interrogues a los libros ni a tu prójimo.
Ten confianza; de otro modo,
el infortunio no dejará de justificar tus aprehensiones.

No te preocupes por el ayer:
ha pasado...
No te angusties por el mañana:
aún no llega...
Vive, pues, sin nostalgia ni esperanza:
tu única posesión es el instante.»

Omar Khayyam

dilluns, 5 de març del 2012

"Pero incluso las cosas triviales de la vida cotidiana  manifiestan y evocan esta realidad de fondo, a no ser que el corazón esté insensible y se haya convertido en una  << tierra  espiritual>> (Korvin Krasynshi) abandonada y yerma, en donde resulta imposible que germine cualquier planta.
Lo resume muy bien Udo de Haes: << Cuando se eleva en el alma admiración hacia algo, esto no se basa en realidad, sino en un conocimiento profundo de algo  que en estado más o menos letárgico ya existía en ella y que despierta de pronto o gradualmente de su sueño>>. (...) Los << recuerdos del espíritu>>..., en los adultos, aparecen perfectamente en los dominios  de la naturaleza, del arte, de la religión, de la filosofía, en resumen, en el dominio cultural y en el natural. "

Ana María Schlüter:  El camino del despertar en los cuentos.

diumenge, 4 de març del 2012



                                            La vida és  curta com una nit d'hivern.


però no ho diguis


dimecres, 15 de febrer del 2012


                                   
Hablamos de los universos adyacentes, del  propio,  de  su núcleo....  Me pareció tan inspirada la palabra que por  unos instantes desaparecí  en su vuelo y luego, para no perder el norte, retorné al suelo  que es la madre de todas las ecuaciones...
però no ho diguis sssssssssssss!

diumenge, 12 de febrer del 2012



Surrar de forma natural. 
Expressar l'equilibri
en el contorn definit.
Revelar la subtilesa del no dit.
Manifestar l'harmonia serènament.
Ser el tot i les parts sense fita.

.......................................


El que mira, el que contempla....

Commoure's
Ssssssssss! No ho diguis.


dimecres, 1 de febrer del 2012

Un ha de tenir un motiu evident i alguns d'altres, com no massa evidents, per posar-se a escriure. Doncs, un pot submergir-se en un teclat i emboirar-se en el discurs individualista de cada una de les lletres que el componen; podríem dir, com qui diu la primera cosa que li ve al cap, que és una escriptura sense ànima ni perfil ni fita. Surt de les ganes imprecises de quelcom encara més difús i es projecta en un discurs progressiu de caràcters fins a concloure per la davallada de l'impuls inicial.



Dimecres; és febrer i la música d'un piano magistralment interpretat m'acompanya en aquesta altra forma de compondre.

dimarts, 31 de gener del 2012



                                                                Acaba gener 
i tot just acabant-se, 
em sembla que fa uns anys que és gener.
S'acaba intens,
s'acaba arraulit,
s'acaba fred.