Hablamos de los universos adyacentes, del  propio,  de  su núcleo....  Me pareció tan inspirada la palabra que por  unos instantes desaparecí  en su vuelo y luego, para no perder el norte, retorné al suelo  que es la madre de todas las ecuaciones...
però no ho diguis sssssssssssss!

Surrar de forma natural. 

Expressar l'equilibri

en el contorn definit.

Revelar la subtilesa del no dit.

Manifestar l'harmonia serènament.

Ser el tot i les parts sense fita.

.......................................

El que mira, el que contempla....

Commoure's

Ssssssssss! No ho diguis.

Un ha de tenir un motiu evident i alguns d'altres, com no massa evidents, per posar-se a escriure. Doncs, un pot submergir-se en un teclat i emboirar-se en el discurs individualista de cada una de les lletres que el componen; podríem dir, com qui diu la primera cosa que li ve al cap, que és una escriptura sense ànima ni perfil ni fita. Surt de les ganes imprecises de quelcom encara més difús i es projecta en un discurs progressiu de caràcters fins a concloure per la davallada de l'impuls inicial.

Dimecres; és febrer i la música d'un piano magistralment interpretat m'acompanya en aquesta altra forma de compondre.