Avui toca escriure un conte, un conte!! per favor, si us plau, glup, no tinc ganes, no és mandra, és una sequera sostinguda en l'emoció, però m'ho demana la psicologa i com un deure escolar, que no em ve de gust, ho faré, vull col·laborar amb mi mateixa.

 Vet aquí que una vegada hi havia, serà que no, un conte dels d'abans, no, ja no tinc edat per un conte dels d'abans, els de tota la vida. Escolto els Catarres, "diumenge sense drama" i, la veritat, anima aquesta música estigüenca, però jo tinc que escriure un conte i no el vull començar pel principi, doncs, fàcil, el començaré pel final, sí.

 

...I va ser tan feliç, es va sentir tan plena d'un amor prenyat i farcit de sensacions mai conegudes ni sentides que va tenir la certesa que ja no li calia tornar a mirar el cel amb enyorança. Podia viure amb aquell amor sense nom on les paraules no el sabien escriure ni anomenar. 

 Però no ho diguis