BUSCAR: Todas las búsquedas son interiores.
MIRAR:   Todas la miradas son exteriores.
COMPARAR:  Todas las comparaciones son dañinas casi simpre.
LA REALIDAD:  Es la que se vive en cada momento.
LA LLAR: Única i cap búsqueda. Has arribat, no hi ha diferències. ETS, aquí i a Terra de Foc (com m'agradaria anar-hi i estar-m'hi!, somnis! Jo crec que no)

CONTEMPLAR:  SEMPRE!!!!!! Aquí, darrera la muntana, entre les escombraries, en la mirada estimada i en la llunyana, un somriure, la nit, Orion, la via làctia o l'insecte que reposa al teu dit.

Però no m' ho diguis si la trobes i jo m'entretinc amb  un paper lluent que s'ha quedat en un racó de qualsevol lloc i em perdo aquesta única i repetible  albada, d'aquest sol ixent del nou dia,  emanant el Tao.
.

De sequoies

"SEQUOIA f.
Gènere d'arbres exòtics de la família de les cupressàcies; cast. sequoia. Si trobés la impossible sequoia gegantina, Espriu Lírica 70."

No tenia cap intenció de parlar de res però...
Qui no ha tingut alguna vegada una fantasia amb sequoies, ni que fos per un moment! Sentir-se petitíssim  al seu costat o pensar-se les acrobàcies que em podria fer si fos un esquirol o imaginar esglaiat la tremolor que podria arrufar els pinyons a la possible pinya que intueix la inevitable caiguda, acceptant la llei del seu propi  pes i  la de gravetat. 

Jo també he estat amb una sequoia, una que viu en aquestes contrades i molt més petita. Una sequoia pelada en  la seva par baixa degut a  totes les abraçades que se li han acostat . Alícia no va necessitar res més, no era el moment d'anar perseguint impossibles, era el moment de refugiar-se en la càlida sensació d'aquest ésser viu que no ha  rebutjat cap condició. Una sequoia, de vegades, et fa tornar a casa com alguns escrits o com alguns theisos que, sense ser per a tu, els respires teus i per a tu, quan això passa, et sents  profundament  agraïda.

A Jeremiah Johnson

Me encantó el símil  de las apariencia con  la ausencia de las evidencias. Observar en lo pequeño, lo típicamente humano, es entender este mundo nuestro de permanente disfraz. Los insectos o los humanos, tan parecidos.  Hay que observar los gestos tipos para descubrirles la faz..

"Oh movimiento hacia el ser y renacimiento en el SER.

¡Todas las arenas son nómadas!...

y el tiempo sopla a ras del suelo...

El viento que por nosotros desplaza la inclinación de las dunas  nos mostrará, quizás en eses día, el lugar dónde fue moldeada de noche la faz del dios que allí dormía...."

                                       Saint - Jhon Perse (poeta guadalupeño)

                                                          .................................................

¿Acaso en verdad se vive en la tierra?

No para siempre en la tierra,
solamente un poco aquí.
Aunque sea jade, se rompe.
Aunque sea oro, se hiende,
y el plumaje de quetzal se quiebra.
No para siempre en la tierra,
solamente un poco aquí.

Netzahualcóyotl de Texcoco

Del blog de: Ío

Últimes voluntats

Per quan em mori:
El sari brodat  d'estels que la Pilar en va portar de l'Índia.
Una cançó: Siete puertas.
Un poema teu, de la mà de totes les imatges.
100 barretes d'encens
i entre els dits,
unes orquídies silvestres.

M'agradaria parlar d'orgasmes

M'agradaria parlar d'orgasmes, més ben dit, escriure sobre orgasmes, però no crec que aquest sigui el lloc adequat.Segons el que escrigui, podria posar-me en evidència. Bé, no em parlaré tot i que tinc un llista dels mateixos que voldria contrastar amb les  vostres opinions i les vostres sensacions.
Acabo formulant-me un dubte: Com és que diuen que un home no sap mai quan una dona els té?  Jo penso que és un rumor infundat  que s'ha anat estenent  i que ha quedat com un dogma de fe, perquè tots sabem que d'aquest temes no se'n parla. Si la vagina te petites contraccions quan arriba al clímax , tu, cosa petita , mitjana, gran, prima o grossa, que hi ets a dins, hauries de sentir i notar aquest massatge que et fa el seu cos i mai dubtaries  del seu plaer.

I vosaltres dos que en penseu? 
95.125.185.
95.19.153

He tornat a fer bici. El dia ha estat ventós al matí i ens ha fet canviar la ruta. Hem triat canins de carro i tartana,al recer del vent, gràcies als canyissars  que voregen el riu, a la seva desembocadura, ple de gavines i ànecs.Tot és viu, però amb els colors de l'hivern que es valoren com  tristos i apagats. Hi ha hagut un moment molt especial al llarg del camí que el diferenciava  de la resta del  la ruta. Els colors i la llum s'han espolsat aquella capa que els apaga  i els fan no tenir, als nostres ulls, cap rellevància. De vegades, passen aquestes coses i una només pot donar-se les gràcies de poder viure'ls. Són moments silenciosos, on els sentits prenen dimensions que depassen la paraula, no hi ha paraules, només la intensitat sostinguda, per uns minuts, que t'embolcalla d'una altra manera, molt diferent de les quotidianes, com quan estimes.

Escolto Jhon Denver.

Estic una mica "remember"

.

He somiat amb un lleó. No recordo més coses del somni, però  tinc la impressió del mateix dins meu. De vegades, recordar els somnis et dóna pistes molt interessats. Avui, dia de regals, el somni m'ha aportat: Viure en permanent alerta és un desgast que passa factura. Quants lleons tenim en les nostres vides que ens fan caminar en la corda fluixa dels funambulistes?
No cal que t'ho digui  altra vegada, cal que t'ho diguis a tu,  en veu alta,  que m'arribarà ràpid i bé. En el món essencial no hi ha distàncies.

DE:

Poca cosa avui:
Dia ennuvolat, per ara.
Esmorzant, durant una estona.
Música, la mateixa de fa uns dies.
Correus, els justos; no els necessaris.
Vitamines, cap ni una.
Baixo al primer estadi del l'infern, em temo que sí.
Dolors, uns quants ben repartits
i aquest esperit meu escorregut com  una esponja.
Ufffffffff o bufffffffff, pufffffffff o fufffffffff  o ...però
Ja ho pots dir, tens  permís.

DE:

"Desitjant saber de tu i dels teus pensaments" 

PRIMERA CARTA A MAHALTA (1.2.10). 1- Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels) "del blog :LLETRES A MAHALTA.

Bon dia bocins de Sols!!!!
M'he llevat com un dia laborable i, sense esmorzar, he anat a dir-li bon dia al dia. M'he abrigat prou bé, però com que sóc una gran fredeluca, he agafat fred a les cames i encara estan en procés de reacció.
Hi havia alguns fotògrafs esperant la llum que volia sortir per   l'horitzó. Es curiós, quan els trobo amb el trípode i la màquina em ve un no se què que em fa acostar-me  i quedar-me quasi arraulida al seu costat, com els animalons, buscant la impronta  de la  mare.
Torno a sortir....

Per això quan, abans de deixar-me, somrius,
emmudits els llavis de rosa,
al mirall dels teus ulls el mot que ja no dius
insinuar-se encara gosa.

Emmudeixo besant-te.

i quan els dos haurem lligat, per fantasia,
els records de la joventut,
cadascú tindrà l'altre per fer-li companyia
i un doble paradís perdut.

Sempre teva

Del bloc: LLETRES A MAHALTA

"Per això quan, abans de deixar-me, somrius,
emmudits els llavis de rosa,
al mirall dels teus ulls el mot que ja no dius
insinuar-se encara gosa.

Emmudeixo besant-te.

i quan els dos haurem lligat, per fantasia,
els records de la joventut,
cadascú tindrà l'altre per fer-li companyia
i un doble paradís perdut."

Sempre teva

Del blog: LLETRES A MAHALTA

HOLAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!
Em sento amb unes dosis d'endorfines que em fan riure mentre cuino; em sento tan i tan bé.

He anat a un enterrament, és un moment d'una reclusió molt especial. Acompanyo el dolor amb un profund silenci, no hi ha pensaments només quietud i respiració. La persona del meu costat es veu que ha notat aquest fluir de la respiració provinent del hara perquè ha girat el cap vers mi.

He tornat a casa pel passeig de mar. M'he sentit com el dia, lluminosa i  plàcida,  blava i salada, blava i transparent, harmoniosa i blava. L´'aigua   ha començat a fer-se pessigolles, es una forma molt concreta de moure's, que penso que se li posen les molècules de pell de gallina.
M'he trobat a en Josep, el meu mig cunyat, és el germà d'un antic estimat de la primera joventut. No sé com ha anat, però hem acabat passejant plegats. Ha estat molt divertit i cratiu aquest passeig, encara ric en recordar el munt de  coses que m'ha  regalat, una de les més intranscendents ha estat: -A mi m'agradaria cuinar amb tu- M'he posat a riure. Ell és un cuiner d'estrelles i fa concursos i trobades gastronòmiques i jo no en sé res de res. Li he fet saber el què i ell m'ha dit que es posaria a les meves ordres. Encara ric.
Coses gratíssimes en un dia on la vida, la mort i, per què no, l'estimació, es donen la mà facilitant-ne aquests orgasmes que es localitzen al pit i  que et fan saber que ets  viva.

Sóc filla de les imatges, però aquest bloc viu sense elles  Una depredadora de tot el que es pugui absorbir  per les pupil·les. Els meu ulls tenen la densitat d'un forat negre. Cada imatge emmagatzemada es comporta com una sensació.Tanco els ulls. Les parpelles són la  frontera que m'aïlla del l'exterior. Comença la funció!: Es podem menjar crispetes, les meves, cada una dels petits bocins de llum amb els que m'alimento quan et mossego, però això no ho puc explicar, hauríem de col·locar aquell cartell o els rombes d'aquella època, però no ho diguis.

¿Qui ets tu?
Quan li faig aquesta pregunta a algú, perquè tinc força confiança, o quan me la faig per dins perquè no m'atreveixo a formular-la en veu alta , és perquè la persona es mostra enterbolida i no l'entenc prou. Poques vegades, aquesta primera impressió m'ha estat errada.

Qui sóc jo?- No ho sé.


|

"De qué espacio sideral desconocido
de qué tiempo que ya fue o aún no ha sido?
¿De qué lluvia de planetas has caído
proclamado un aquí estoy
porque he venido?
que aunque no se trate de pedir permiso
por pisar el mismo vértigo que piso
no se apunta un corazón sin previo aviso
tan de pronto y disparando tan preciso
¿Quién eres tú?
¿Quién eres tú, prodigio vudú?
¿Quién eres tú, en sueño tabú?
¿Quién eres tú, quién eres tú, quien eres tú?
cuando ya no queda mas que ese momento
en que comienza a repetirse el argumento
apareces de repente con el cuento
de que no hay historias solo sentimientos
y me invades con palabras como besos
inundando con pájaros  los sesos
qué difícil intentar salir ilesos
de estas magia de la que nos haríamos presos.
¿Quién eres tú?
¿Quién eres tú prodigio vudú?
¿Quién eres tú en sueño tabú?
¿Quién eres tú, quien eres tú, quién eres tú?
te aseguro que no quiero hacerme el fuerte
en todo caso me da pánico creerte
no sé si eres el presagio de la suerte
o al contrario vienes a darme la muerte
pero seas agua turbia o agua nieve
como nube ver cuando me dices bebe
que la sed se va apagando y es mas breve
al tiempo que se pasan los años y no llueve
¿quien eres tú?
¿quién eres tú prodigio vudú?
¿quién eres tú en sueño tabú?
¿quién eres tú?
¿quién eres tú? ¿quién eres tú?"

Autor: Luís Eduardo Aute