dissabte, 1 de gener del 2011
Sóc filla de les imatges, però aquest bloc viu sense elles Una depredadora de tot el que es pugui absorbir per les pupil·les. Els meu ulls tenen la densitat d'un forat negre. Cada imatge emmagatzemada es comporta com una sensació.Tanco els ulls. Les parpelles són la frontera que m'aïlla del l'exterior. Comença la funció!: Es podem menjar crispetes, les meves, cada una dels petits bocins de llum amb els que m'alimento quan et mossego, però això no ho puc explicar, hauríem de col·locar aquell cartell o els rombes d'aquella època, però no ho diguis.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada