He tornat a fer bici. El dia ha estat ventós al matí i ens ha fet canviar la ruta. Hem triat canins de carro i tartana,al recer del vent, gràcies als canyissars  que voregen el riu, a la seva desembocadura, ple de gavines i ànecs.Tot és viu, però amb els colors de l'hivern que es valoren com  tristos i apagats. Hi ha hagut un moment molt especial al llarg del camí que el diferenciava  de la resta del  la ruta. Els colors i la llum s'han espolsat aquella capa que els apaga  i els fan no tenir, als nostres ulls, cap rellevància. De vegades, passen aquestes coses i una només pot donar-se les gràcies de poder viure'ls. Són moments silenciosos, on els sentits prenen dimensions que depassen la paraula, no hi ha paraules, només la intensitat sostinguda, per uns minuts, que t'embolcalla d'una altra manera, molt diferent de les quotidianes, com quan estimes.

Escolto Jhon Denver.

Estic una mica "remember"

.