He dormit super bé. El dia s'ha llevat assolellat i transparent, el mar anunciant la tardor avançada. Cada dia, quan em camino al matí cap a la feina, el contemplo un segons; reconec que no puc quedar-me més estona perquè vaig una mica ajustada de temps a aquestes hores, tot i que em llevo a les set en punt. Ara, el dia s'ha girat amenaçador, el cel s'ha cobert amb una atapeïda manta blanca de núvols que inspiren neu i sento com el fred va guanyant la partida.
El dia, tan creatiu com ha volgut, m'ha anat mostrat les seves intencions; sort que ve de cara i cada una de les seves contrades ha portat la sorpresa i, alhora, l'alegria emocionada.
Encara no ha acabat, de fet, li queda un bon tros de camí perquè sigui demà, però no puc més que dir-li i donar-li les gràcies per cada una de les oportunitat d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada