.
No ploris bonica, no ploris
que mai se sap què et regalarà la vida.
Això que penses, no és real. Allò que creus, només és una creença; segurament no és necessària per seguir confiada. El que voldries, és un desig estimatiu, però no viu en el present, no forma part del passat i no existeix en el futur; el futur encara ha d'arribar i arribarà com ell voldrà.
No ploris preciosa i confia i escolta i entén el missatge íntim que és per tu, només per tu, teu.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada