-No marxis. Allà hi ha la Conxi i la seva germana.
-I què! I altres persones.
-Et trobaré molt a faltar. Em fas sentir segura i em dones molta confiança.
Tinc que parlar amb la Irene. Si ella em diu que estaré bé i podré superar el trobar-te a faltar, ho faré. Ja sap que necessito algú per escampar la boira. Si ella m'assegura que podré caminar en solitari, ho faré. M'ofego.
-Segons com, jo també puc venir.
-No t'amoïnis que potser no marxo i si marxo,potser, la Mariona es queda amb tu i tot rutlla. Confia i no pateixis.
-No cal que et digui que no ho diguis, ja ho he dit jo a massa gent i les paraules en aquest cove ressonen sense massa problemes, s'escampen per cada una de les escletxes d'aquest vint-i-cinc anys d'aparences.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada