Sóc de cap de setmana, en aquesta illa d'aquest país petit, dins un més gran; dins d'un més extens, plegat de penínsules embolcallades pel mar; dins  d'un més esfèric, aixafat pels pols o pels pèls; dins d'un el·líptic, marejat de tanta volta; dins d'un espiral, enlluernat per tanta estrella rutilant.

Ara que les nits són fresques i l'aire és transparent, brillen des de qualsevol indret. Els meus ulls reposen l'esguard  en cada una d'elles, però n'hi ha  tantes!!!!!!! La mirada no abasta la immensitat i elles que, coneixent les nostres limitacions humanes, juguen  entremaliades amb nosaltres a fet i amagar.