Quina sensació tan reparadora i agradable, sentir aquesta harmonia interior, després del dia d'ahir que, ara no existeix, el recordo amb una sensació d'estrès desbordat.
Com la calma del mar després d'un temporal, sentir-la reverberà, serena l'esperit sense que aquest sàpiga res del dia anterior ni guardi memòria del que va ser, expressa el que és, melodia del seu déu interior que de vegades per no sé quina raó inexplicable transcendeix als altres i els retorna confiadament a la llar perduda.
Les mirades, els gestos i els caminar fugisser dels gats. Quanta ocultació desxifrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada