.

Hi ha un canvi de temps. Fa un fred que s'ensuma i es rep a la galta directament dels pols. Quan sento aquesta sensació de fred sec  i gèlid, penso en l'os blanc i en el seu hàbitat, en les plaques de l'oceà gelades i alguna foca estirada al damunt amb la seva cria. Imagino l'horitzó prenyat d'icebergs a la deriva i aquella llum reflectida en el gel.


Fa dies que no escric, no tinc ganes, no sé de què parlar per escriure-ho. Hauria de fer un esforç  des del no res o des del l'absurd; intentar traçar senders i, fins i tot, camins prou amplis i llargs que abracessin altres que s'anirien construint per l'impuls que generarien les pròpies paraules, com els meandres d'un riu.


No em sento trista ni perduda ni tal sols cansada. De fet, no sé com en sento. Sé que visc perquè respiro, menjo i realitzo altres funcions animals, com dormir o banyar-me.


Marxo a treballar, però no ho diguis.


Acaben d'apagar el sol. La seva llum daurada i càlida ha deixat d'entrar per la finestra de la cuina. Udola el vent que entra per les reixes de respiració que hi ha habilitades pels gasos....
Faig tard.