L'horitzó, encrestat,
com un miratge,
una ciutat en la llunyania
fins i tot amb piràmide de keops,però jo miro
a la línia mitjanera que m'invento
perquè puc delimitar els teus contorns
de veles isòsceles ben definides.
Aquest nou horitzó, m'anima a la calma i em
convida al profund silenci reparador
d'aquest matí que es començava a llevar fred
amb el cor tendrament novell del nou dia..
Pedalant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada