És maquíssima, tot i que ja té una certa edat. La recordo  de l'institut, amb els seus cabells llargs i  rinxolats, d'un color castany clar amb reflexos daurats. Tenia un aire d'alegria saltironant, con si el seu fer fos una voleiada dolça que se'n portés algun tipus de melangia imprecisa o, més ben dit, com si el seu passar et provoqués  la sorpresa de quelcom inesperat i alhora gratíssim. No me'n recordo del seu nom, però em segueix produint aquella necessitat de contemplar-la com qui s'embalada d'una obra d'art.