No sabria com anomenar aquest sentiment que em té d'un malhumor desbordat. Sóc un ogre a punt de devorar qualsevol cosa que se'm posi als nassos. No sé com anomenar aquest monstre que de tant en tant  m'habita.
Haurem de anomenar les coses pel seu nom i aplicar a l'enveja, al totalitarisme, als favoratismes i a la mediocritat, la indiferància més cínica.
Encenc l'encens més pur amb una inclinació reverencial demanant perdó pels pensaments, les paraules i els sentiments inapropiats i desterrats del meu centre; respiro amb l'omnipotent MÛ fins que aquest monstre acluqui els ulls i abandoni la seva fortalesa en el somni d'aquesta  nit de desembre.