Té la mirada absent, enlairada en un núvol que ha decidit viatjar. No ens ha deixat cap missatge per retrobar-la ni cap adreça per rescatar-la. Té la mirada perduda en un punt equidistant entre la pupil·la dreta i l'esquerra i una boira espessa dilueix la llunyania i la transforma en una gran  llesca de gel que sura mandrosa  sense destí. No té pressa per desfer-se en aigua i  alliberar el batec de les paraules adormides.