Hem tornat a la feina. Ells arriben alegres i fins i tot si els col·loquessim en un pentagrama  formarien una melodia ben curta,  d'unes  vint-i-quatre notes, que avui la he escoltat molt viva i alegre. Fan els seu tarannà sense que una hagi d'intervenir pràcticament. Em sec en una cadira sense rellevància i espero el silenci que es va produint autònomament i espontàniament. Després d'un segon de silenci compartit, hi ha un bon dia per tothom, tothom respon,  bon dia, en un to quasi bé de cant. El vaixell surt de  port amb les veles desplegades. Els coloms voleiant, alguna gavina jove i alguna més vella s'hi animen a tafanejar des del sostre del gran dic que ens separa de l'horitzó.