Em pregunta amb una resposta  que vol la meva aprovació: Si quan ens morim anem al cel. No ho sé, jo crec que tornem a casa, però no sé on és. Quan un cotxe no funciona de vell, el portem al desballestament  i nosaltres tornem a casa, doncs, jo penso que quan ens morim abandonem el cos i tornen a la nostra llar.
La conversa ha tranquil·litzat l'interrogant. Li han posat el  lloc: el cel, i jo em quedo amb la pregunta existencial que últimament em corca l'esperit i que tinc una urgència imperiosa de resoldre-la.